No volíem fer el típic casament artificial... Aquesta és una de les
frases de la Míriam. De la Míriam de l'últim anunci de Veri, l'aigua, la
Míriam que es casa amb l'Albert en una muntanya de Benasc (Benasque),
la Míriam que porta un súper vestit de núvia... (serà realment una
núvia real? No dels borbons, sinó de bo de bo, vull dir. Investigo una
mica, i trobo que sí, que la història és real.). Bé, ara tots coneixem a
la Míriam i estem situats. Ara ja puc expressar la meva gran
indignació. Estic indignada; no me n'aniré a cap plaça a acampar perquè
aquests dies plou i perquè tinc una família i em pregunto quantes mares
de família estan acampades en una plaça. Suposo que alguna lloca "perroflàutica" hi haurà...
Molt malament per Veri, i el seu equip de comunicació i màrqueting. Per part meva, teniu un molt deficient tirant a cal que repeteixi curs. Però "l'assuntu" no s'acaba aquí, a continuació la Míriam diu: ...d'una manera especial... i llavors Míriam, ja l'has cagat del tot. Perquè digue'm, Míriam: Què és artificial? Què és especial? Que jo sàpiga avui en dia i més o menys tothom que es casa ho fa a mida. És a dir, que tots els nuvis trien el lloc de cerimònia i de celebració, escullen els seus convidats (no s'hi cola ningú normalment), escullen si volen fotos o no, trien casar-se de matí o tarda, poden decidir casar-se amb públic o sense, es fan el vestit a mida, fins i tot poden fer un tastet per saber què menjaran i beuran... A més a més, a aquestes alçades (no de la muntanya, que per cert són 2.861 m, sinó de la vida), no hi ha hagut mai ningú que s'hagi casat en una platja?, en un cim?, en un desert?, en un llac?, en un museu?, en un vaixell?, en una casa de cultura? Oh!, que originals senyors de Veri.
A tots els casaments es fa una mica el paperot, si és que la Míriam es refereix a artificial a fer el paperot. Fins i tot aquells que han dit que mai es casarien, el dia que es casen fan una mica el paperot. Però fer-ho al costat de qui estimes és genial, perquè ningú no t'obliga a fer res, perquè tot ho fas perquè vols. Nosaltres ens vam casar mudats mudats, de nuvis, i era el que jo volia (i ell també). Nosaltres vam convidar 270 persones, i era el que jo volia (i ell també). Nosaltres vam celebrar-ho en el típic restaurant, amb el típic ball, els típics regals i el típic pastís. I era el que jo volia (i ell també). Artificial? Que algú m'expliqui que és un casament natural si us plau. Típic? Si s'entén per típic el que fa més o menys tothom, però amb variants, doncs segurament sí. Però era el que volíem. I no és que fos especial, és que va ser moooolt especial. I no ens hem de justificar davant de ningú, només faltaria.
Molt malament per Veri, i el seu equip de comunicació i màrqueting. Per part meva, teniu un molt deficient tirant a cal que repeteixi curs. Però "l'assuntu" no s'acaba aquí, a continuació la Míriam diu: ...d'una manera especial... i llavors Míriam, ja l'has cagat del tot. Perquè digue'm, Míriam: Què és artificial? Què és especial? Que jo sàpiga avui en dia i més o menys tothom que es casa ho fa a mida. És a dir, que tots els nuvis trien el lloc de cerimònia i de celebració, escullen els seus convidats (no s'hi cola ningú normalment), escullen si volen fotos o no, trien casar-se de matí o tarda, poden decidir casar-se amb públic o sense, es fan el vestit a mida, fins i tot poden fer un tastet per saber què menjaran i beuran... A més a més, a aquestes alçades (no de la muntanya, que per cert són 2.861 m, sinó de la vida), no hi ha hagut mai ningú que s'hagi casat en una platja?, en un cim?, en un desert?, en un llac?, en un museu?, en un vaixell?, en una casa de cultura? Oh!, que originals senyors de Veri.
A tots els casaments es fa una mica el paperot, si és que la Míriam es refereix a artificial a fer el paperot. Fins i tot aquells que han dit que mai es casarien, el dia que es casen fan una mica el paperot. Però fer-ho al costat de qui estimes és genial, perquè ningú no t'obliga a fer res, perquè tot ho fas perquè vols. Nosaltres ens vam casar mudats mudats, de nuvis, i era el que jo volia (i ell també). Nosaltres vam convidar 270 persones, i era el que jo volia (i ell també). Nosaltres vam celebrar-ho en el típic restaurant, amb el típic ball, els típics regals i el típic pastís. I era el que jo volia (i ell també). Artificial? Que algú m'expliqui que és un casament natural si us plau. Típic? Si s'entén per típic el que fa més o menys tothom, però amb variants, doncs segurament sí. Però era el que volíem. I no és que fos especial, és que va ser moooolt especial. I no ens hem de justificar davant de ningú, només faltaria.
