Cal educar les filles i els fills amb sentit comú, sí ja ho sé: el menys comú dels sentits. L'espècie humana: animals contradictoris per naturalesa, molts cops hipòcrites. Fem judicis sense fonaments. Com a pares/mares critiquem els altres pares/mares i fins i tot critiquem els nens! I després tots passem pel mateix embut. Molt bé, i on vull anar a parar?
Doncs al final del carrer. Tots critiquem l'ús del mòbil en els nens i adolescents, però tots els nostres fills, cap als 12 anys, tenen mòbil (a excepció de quatre privilegiats), la majoria amb accés a xarxes socials: Tik Tok, BeReal o Instagram. I ens queixem. Com a pares, ens queixem. Ens queixem perquè viuen perpètuament enganxats al mòbil, com un annex del seu propi cos. Ens queixem perquè es desperten i el primer que fan és mirar el mòbil. Ens queixem perquè van al lavabo amb el mòbil. Ens queixem perquè van pel carrer esquivant fanals, i mirant el mòbil. Ens queixem perquè tenen el mòbil a taula a l'hora d'esmorzar, de dinar, de berenar i de sopar. Ens queixem perquè a la nit no dormen perquè juguen a l'Snake, al Fortnite o al Clash Royal i "whatsappegen" amb altres éssers adolescents que, és clar, també tenen pares queixosos. I aquí també es queixa el professorat, sobretot d'institut, que es troba, sobretot de 8 h a 9 h, amb classes farcides d'alumnat mig adormit: "Van a dormir tard, miren el mòbil".
Doncs potser ja n'hi ha prou de queixar-nos tant! Potser és moment d'actuar més. Si no volem que els nostres fills adolescents estiguin tan pendents del mòbil, fem-hi alguna cosa. Podem donar-los accés al mòbil més tard? Realment el necessiten amb 11, 12 anys? A l'institut no el necessiten, a casa tampoc. Llavors, per què tenen mòbil? "Perquè tots en tenen". Meec! Aquesta és la resposta, però tothom sap que aquesta no és una bona resposta.
A Espanya, 7 de cada 10 nens entre 10 i 12 anys no és que només tingui mòbil, és que té una xarxa social! Quan la llei estableix que poden tenir accés a les xarxes a partir dels 14. El Reglament del Parlament Europeu posa el límit als 16, però dona potestat als estats membres per fixar l'edat, sempre que no sigui inferior als 13 anys.
Cal que surtin articles, pediatres, estudis, psicòlegs i lleis per dir-nos que l'ús excessiu del mòbil no és bo? Si us plau, coneixem els nostres fills i filles, hi convivim. Ja tenim uns quants anys d'experiència i ja hem vist prou barbaritats. Que no té "Insta" i no pot fer like a la foto de la seva amiga?, doncs mira, quan es trobin ja li dirà que està molt mona o el que convingui. Les xarxes socials no fan cap bé als adolescents, això és una realitat. Perquè a banda d’oferir-los accés a contingut de tota mena (violent, porno, etc.), mal utilitzades són addictives, creen obsessions, malentesos, odis, són una gran plataforma d'assetjament (sexual, escolar, homòfob...) i tergiversen la realitat. Si als adults ja ens costa autocontrolar-nos, com pot fer-ho un nen? Steve Jobs, al 2010, va assegurar sobre l’IPad, que acabava de sortir al mercat, que “en l’escala entre els caramels i el crack, està més a prop del crack”. I aquí som nosaltres, adults, qui oferim aquest "crack".
És un tema complicat, perquè socialment el fet de tenir mòbil en edats avançades per desgràcia està molt normalitzat, però que estigui normalitzat no vol dir que sigui la millor opció. El que està clar és que de moment són infants, o adolescents, i això vol dir que encara tenim "una mica" de control sobre ells i elles. Ja arribarà el dia en què no hi podrem fer res, però ara que encara podem, ara és important posar límits. Taxatius o amb condicions, però límits.
En definitiva, potser cal educar les mares i els pares amb sentit comú? Sí, ja ho sé: el menys comú dels sentits.
