Qui ets tu per creure't millor que algú altre?

"Hòstia! És que mon fill ha convidat a l'aniversari a tota la classe, als moros i tot!". "Fins i tot les mores porten el cotxet més nou que el meu." "Van a demanar i les hi donen tot el que volen!" "No no, que convidi qui vulgui a la festa, però ja li he dit a ma filla que als morets no els convidés." "Jo del menjar que fan aquesta gent no en vull, no hi aniré a la festa."

Dos quarts menys un minut de cinc d'un dia qualsevol. Sóc al pati de l'escola i espero que surtin les meves filles. Estic envoltada de pares, mares, avis (aquí també entren les àvies, no filem tan prim!) i cangurs que van a recollir la canalla. I quantes vegades he sentit frases com aquestes? Em falten dits a les mans i als peus per comptar-les. I si fos un centpeus em faltarien cames! És molt trist. Però és així.

Hi ha persones que els agrada viure grans aventures, viatjar, veure món. Són exploradors terrestres, que acaben arrelant lluny de casa seva, perquè ho necessiten. No és una necessitat vital, és una inquietud; ho necessiten per sentir-se millor. Perquè són d'allà on ho tenen tot, i quan ho tens tot i en vols més, doncs és clar, te n'has d'anar al més enllà. I sempre et guardaran un coixí a casa, i hi trobaràs un plat de macarrons, perquè si algun dia, en el més enllà no trobes allò que busques (que moltes vegades, petit explorador, no ho saps ni tu), podràs tornar, estigues tranquil.

Hi ha persones que han de marxar de casa, deixar els seus orígens, la seva terra, i molt a contracor, la família i tot. Persones que també ho necessiten, però el seu cas no es fonamenta en inquietuds, el seu cas és de vida o mort. Síria: més de dotze milions de persones han hagut de deixar casa seva. Si et quedes, mors. Ara viuen en terra de ningú. Ho volem veure lluny, però és aquí. Localitzem i globalitzem el que ens interessa. Culpem a Europa, és a dir, a ningú o a qualsevol. I estem tan tips d'audiovisuals, que ja ni els documentals ens toquen la fibra; i si ens la toquen ens la toquen 24 h. L'endemà, vida normal: 5 àpats al dia, running, padel, ioga, 4 nous que van bé pel cervell, Merlí i cap a dormir.

Hi ha persones que viuen. Però no es tracta de viure, no? I tampoc de sobreviure. Per això hi ha persones que busquen viure en un país millor. No busquen deixar casa seva per prendre la feina de ningú. No busquen deixar la seva família en un altre país per passar-los un sou a final de mes. No busquen venir a provocar portant uns vestits als quals no estem acostumats. No busquen deixar les seves escoles per venir a aprendre català. No. I tampoc busquen boicotejar la festa d'aniversari dels nostres fills.

Per això, als autors i a les autores de les cites inicials, els diria que: Es tracta de viure amb dignitat, de disposar d'unes necessitats bàsiques. No cal ser reconegut, ni admirat, només es tracta de ser respectat com a persona, siguis d'on siguis. No triem on naixem, és una de les fastigoses i injustes coses que té la vida. Instintivament tots som supervivents. Qui ets tu per creure't millor que algú altre que no parla la teva llengua? Qui ets tu per creure't millor que algú altre que no té el teu color de pell? Qui ets per creure't millor que algú altre que vesteix diferent a tu? El món està ple de cultures, llengües i maneres de fer. No conegut no vol dir dolent, vol dir que pot ser una molt bona oportunitat per conèixer, i que aquest descobriment pot ser fascinant. Després de tot, som uns privilegiats.

El món és molt gran, compartim-lo. Abans que el ferotge desglaç de l'Àrtic ens acabi devorant a tots. A TOTS.

Pis amb vistes cap allà.

La Garrotxa, a la tardor, fa olor de fems, no d'uns fems qualssevol (avui he après que el plural de "qualsevol" s'escriu així. En una altra entrega "els diacrítics", que tela també), fems catalans i de qualitat, fems que abans van ser herba. Herba que feia olor d'herba. Herba catalana. I què? La Garrotxa a la tardor fa olor de terra mullada i de llibertat; i si t'endinses a la Fageda d'en Jordà aquesta olor es fa més intensa. Com en un bosc de fades, ja no saps on ets. Et perds, et vols perdre i t'agradaria, per un moment, que no et trobessin mai.

La Fageda d'en Jordà és un indret màgic. Fulles de mil colors, roques volcàniques, petits turons, fruits silvestres dels més gustosos, ratpenats, jocs de llums i ombres, terra, fang, mores negres i vermelles, i no sé si dir-ho, però també hi ha fajos, moooolts fajos. I sabeu què? Els fajos tenen un tronc ideal per fer-t'hi una casa; d'standing baix, d'standing estàndard o d'alto standing. Si fas entre 10 i 15 centímetres d'altura, clar. Per això els follets d'arreu frisen per trobar-hi l'habitatge perfecte. Hi ha sobre demanda!!! Però l'oferta és la que és, aquí, en Pequín i en Pocón. El que està clar és que estem davant: la TERRA PROMESA dels follets! Welcome to Tijuana!

Si ets un follet silvestre i amb poques manies estigues tranquil, estaràs bé sota qualsevol fulla, i arraulidet vora una pedra volcànica tindràs tot el que necessites. Si ets un follet que aspira a una mica més i el teu llistó de benestar està per sobre de qualsevol fulla, llavors et pots apuntar al llistat per aconseguir un tronc de protecció oficial. Però has de complir uns requisits (Oh follet, nadie dijo que fuera fácil...): ingressos, edat, necessitat d'habitatge... Uf!

I a esperar, tic tac tic tac... 4 tronquets a repartir i tothom tranquil, que només són... 2 milions de follets! Oh my God! Tens més probabilitats que et toqui La Grossa i el Niño el mateix Nadal.

Ara bé, si ets un follet de classe mitjana, d'indoor i treballador, que es pot permetre una caseta o un piset dins d'un bon faig, cap problema, també en trobaràs, però hauràs de pagar-ho, què et penses? I sobretot ser pacient, perquè aquests tipus d'habitatges també van molt buscats. La realitat és que segurament pagaràs un petit tronc de potser 20 centímetres quadrats en el qual no hi seràs MAI, perquè et passaràs la resta de la teva petita vida de follet fora del tronc, TREBALLANT, per poder pagar-lo. Snif, snif...

I si ets un follet depredador, un winner nat, si ets d'aquells que no admeten un no per resposta, si les teves aspiracions no toquen mai sostre, si en els teus principis està establert que has de tenir la millor mànega del Leroy Merlin només perquè la vegi el teu veí de jardí i la pala de pàdel més cara del Decatlhon (o potser ja vas directament a la secció ESPORTS planta 4 del Corte Inglés)... Ah! i et creus que la resta de follets del món són uns losers... No et preocupis...

I aquí fem una pausa per la publicitat (patrocina l'espai, la Casa Blanca):

... també tenim el que busques! Oh i tant Follet Trump! El que més et convé és una luxury home, i la trobaràs als Humptons de la Fageda d'en Jordà. Residències de luxe amb circuit tancat de videovigilància, jardí privat, pàrquing subterrani vigilat 24h per eriçons de terres volcàniques, entrenats en les condicions més adverses: lava, vent, pluja, turistes escandalosos i fred polar. Troba el teu tronc de luxe de 2, 3 i 4 pisos. Amb vistes cap allà. Gaudeix d'una gran vida de petit follet sense veïns pobres que et molestin, i el que podria ser pitjor, lluny de follets immigrants o refugiats! Viu por todo lo alto, i gaudeix de les exclusives vistes que t'ofereixen les rames més altes dels fajos més alts de la fageda. Benvingut al pulmó de Catalunya! Oh Yea!

Tornem a la realitat: A la Fageda d'en Jordà tots els follets hi teniu cabuda. Això sí, cada dia us envairan grups de turistes, parelles d'enamorats, famílies nombroses, ponis amb genets de 5 anys, corredors de muntanya (no m'agrada dir runners - merda! ja ho he dit!) i corredors de borsa. Us desitjo que la força del bosc us acompanyi i que visqueu en respecte, sense presses i sense gaires pretensions. Important: que la felicitat us la doni poca cosa. Ara aneu, i busqueu el tronc que més us convingui. I que la pau sigui amb vosaltres.

La Garrotxa, a la tardor, fa olor de fems. La Garrotxa, a la tardor, fa olor de vida.