Ara no toca oblidar-nos del bloc. Semblava que la cosa no acabava de
tirar últimament. La feina, les coses de casa o altrament dit pols,
plats, roba, planxa i etc. I sobretot la tornada al cole; 1. de la filla i 2. de la mare. I amb lo segon omples el temps que recuperes amb lo primer.
Però vaja, excuses... Sigui com sigui, em falten hores. Per què no hi
ha dies de 30 hores i nits més llargues? O per què he de fer tantes
coses?... vull dir: per què vull per tantes coses? És igual, sigui com
sigui em falten hores. Com diria algun avantpassat amb túnica "tempus fugit est". I tempus, ja t'hi val...
A qui li ha fugit el tempus del tot és a l'Steve Jobs. Sí, al de mac (i després i en standby de mac també al de Pixar). La veritat és que no tenia el gust de conèixer el senyor Jobs fins al dia que va morir; fet curiós que em passa bastant sovint. I això va passar el dimecres 5 d'octubre, i aquell dia vaig rebre un correu, al correu hi havia un enllaç i l'enllaç em portava a una pàgina de YouTube. Fins aquí tot correcte. Vaig obrir el vídeo, i va aparèixer un senyor explicant, en un acte de graduació d'una universitat americana (tal qual com a les pel·lícules), coses de la seva vida. Coses importants de la seva vida. Coses molt importants de la seva vida.
Hi ha discursos que els sents i no et diuen res de nou, n'hi ha d'altres en canvi, que sembla que tot hi haver tingut més d'un milió de visites (com és el cas), es passegen pel cervell, donant voltes, com si aquelles paraules haguessin estat creades només per les teves orelletes. I baixant un altre cop a la terra i sent conscient que hi ha milers de persones escoltant-lo, i que potser el que diu no és nou del tot, i que haurem sentit aquelles màximes cent mil vegades, me n'adono que al final no és tant el que diu sinó com ho diu. La il·lusió, l'empenta, el sentiment, una miqueta de cada en el moment adequat. I és que el senyor Jobs en sap molt, que, per favor!, estem parlant de l'Steve Jobs, un magnat de les noves tecnologies, un individu que amb 26 anys ja estava forradíssim, el creador de l'iPhone, vaja, un gat vell, "no hase falta desir nada mas". Però tot i això "ma llegao". Perquè parla de coses que tots sabem, però que només els valents saben posar en pràctica. I segons els experts (que són pocs, encara que sembla que siguin molts) quan ho poses en pràctica es veu que no era tan difícil, però la majoria de mortals ni tan sols ens ho plantegem. Uf! Quin mal de cap!
El discurs del senyor Jobs va adreçat a tothom. Als que saben quina feina fer a la vida els diu que lluitin per allò, que s'il·lusionin per allò; hem d'estar moltes hores treballant, doncs val més fer-ho a gust no? I als que no saben què han de fer a la vida els diu que busquin, que provin, que al final trobaran allò que els motiva i els il·lusiona. I jo dic, no cal que sigui una sola cosa, però si ets una mica dispers sempre ho tindràs una mica més complicat. El discurs del senyor Jobs conclou amb una frase que podria resumir-ho tot plegat: "Seguim tenint gana, seguim sent esbojarrats". I és que les il·lusions, la curiositat, el voler, el saber... són les excuses que ens fan saltar del llit cada matí, i són els motius que ens fan tornar al llit cansats, però satisfets i realitzats.
El discurs del senyor Jobs no diu res de l'altre món, però és reconfortant el com ho diu i amb la satisfacció que ho diu, fins i tot en algun moment se'l pot veure un pèl sobrat (s'ho pot permetre, tu diràs). Les seves paraules motiven, animen, donen seguretat, l'acabes de sentir i penses: ostres, em menjaré el món!... però uns dies més tard, què dic uns dies... unes hores més tard... ens oblidem del senyor Jobs i el món ens torna a devorar a nosaltres. I la realitat és que no m'agraden aquest tipus de discursos, que et diuen com has de viure la vida, que et diuen que facis el que t'agrada (això seria la booomba), o que et llevis molt d'hora (a aquest tots el coneixem). Tots sabem que ens hem d'esforçar, i un mateix això ja s'ho va repetint de tant en tant...
Per tant, conclusió i per anar acabant, cadascú ja sap com ha de viure la seva vida, que ja tenim una edat. Que per molts discursos que sentim, som com som, i no ens faran canviar. Ens motivaran, ens animaran, però de base si ets un apalancat seràs un apalancat, i si ja et va bé: et felicito fill, però si no llavors potser sí que t'hauries de llevar més d'hora. Així i tot, si algú té ganes d'animar-se i sentir-se útil en aquesta vida, encara que sigui per uns minuts (sense voler ser catastrofista), adjunto l'enllaç el discurs del senyor Jobs: https://www.youtube.com/watch?v=1i9kcBHX2Nw
A qui li ha fugit el tempus del tot és a l'Steve Jobs. Sí, al de mac (i després i en standby de mac també al de Pixar). La veritat és que no tenia el gust de conèixer el senyor Jobs fins al dia que va morir; fet curiós que em passa bastant sovint. I això va passar el dimecres 5 d'octubre, i aquell dia vaig rebre un correu, al correu hi havia un enllaç i l'enllaç em portava a una pàgina de YouTube. Fins aquí tot correcte. Vaig obrir el vídeo, i va aparèixer un senyor explicant, en un acte de graduació d'una universitat americana (tal qual com a les pel·lícules), coses de la seva vida. Coses importants de la seva vida. Coses molt importants de la seva vida.
Hi ha discursos que els sents i no et diuen res de nou, n'hi ha d'altres en canvi, que sembla que tot hi haver tingut més d'un milió de visites (com és el cas), es passegen pel cervell, donant voltes, com si aquelles paraules haguessin estat creades només per les teves orelletes. I baixant un altre cop a la terra i sent conscient que hi ha milers de persones escoltant-lo, i que potser el que diu no és nou del tot, i que haurem sentit aquelles màximes cent mil vegades, me n'adono que al final no és tant el que diu sinó com ho diu. La il·lusió, l'empenta, el sentiment, una miqueta de cada en el moment adequat. I és que el senyor Jobs en sap molt, que, per favor!, estem parlant de l'Steve Jobs, un magnat de les noves tecnologies, un individu que amb 26 anys ja estava forradíssim, el creador de l'iPhone, vaja, un gat vell, "no hase falta desir nada mas". Però tot i això "ma llegao". Perquè parla de coses que tots sabem, però que només els valents saben posar en pràctica. I segons els experts (que són pocs, encara que sembla que siguin molts) quan ho poses en pràctica es veu que no era tan difícil, però la majoria de mortals ni tan sols ens ho plantegem. Uf! Quin mal de cap!
El discurs del senyor Jobs va adreçat a tothom. Als que saben quina feina fer a la vida els diu que lluitin per allò, que s'il·lusionin per allò; hem d'estar moltes hores treballant, doncs val més fer-ho a gust no? I als que no saben què han de fer a la vida els diu que busquin, que provin, que al final trobaran allò que els motiva i els il·lusiona. I jo dic, no cal que sigui una sola cosa, però si ets una mica dispers sempre ho tindràs una mica més complicat. El discurs del senyor Jobs conclou amb una frase que podria resumir-ho tot plegat: "Seguim tenint gana, seguim sent esbojarrats". I és que les il·lusions, la curiositat, el voler, el saber... són les excuses que ens fan saltar del llit cada matí, i són els motius que ens fan tornar al llit cansats, però satisfets i realitzats.
El discurs del senyor Jobs no diu res de l'altre món, però és reconfortant el com ho diu i amb la satisfacció que ho diu, fins i tot en algun moment se'l pot veure un pèl sobrat (s'ho pot permetre, tu diràs). Les seves paraules motiven, animen, donen seguretat, l'acabes de sentir i penses: ostres, em menjaré el món!... però uns dies més tard, què dic uns dies... unes hores més tard... ens oblidem del senyor Jobs i el món ens torna a devorar a nosaltres. I la realitat és que no m'agraden aquest tipus de discursos, que et diuen com has de viure la vida, que et diuen que facis el que t'agrada (això seria la booomba), o que et llevis molt d'hora (a aquest tots el coneixem). Tots sabem que ens hem d'esforçar, i un mateix això ja s'ho va repetint de tant en tant...
Per tant, conclusió i per anar acabant, cadascú ja sap com ha de viure la seva vida, que ja tenim una edat. Que per molts discursos que sentim, som com som, i no ens faran canviar. Ens motivaran, ens animaran, però de base si ets un apalancat seràs un apalancat, i si ja et va bé: et felicito fill, però si no llavors potser sí que t'hauries de llevar més d'hora. Així i tot, si algú té ganes d'animar-se i sentir-se útil en aquesta vida, encara que sigui per uns minuts (sense voler ser catastrofista), adjunto l'enllaç el discurs del senyor Jobs: https://www.youtube.com/watch?v=1i9kcBHX2Nw
