Mosquits mutants

Diuen que la natura és sàvia, i la natura diu que per sobreviure, ens hem de menjar els uns als altres. És llei de vida, i s'anomena xarxa tròfica: lleons que mengen persones, persones que mengen vaques, vaques que mengen herba, herba que menja... Però analitzant la situació, trobo un tipus d'insecte que no acabo d'ubicar; és un insecte que es posa al nivell dels més forts; i menja persones!

Prepareu-vos petits i grans, la invasió ha començat! És malvat, pervers, diabòlic, maligne, té mala fe i és ràpid, molt ràpid el molt "mamó". Abans només sortia de nit, però "OhmyGod!", ara també surt de dia, i t'ataca quan menys t'ho esperes. Aquest fenomen de la naturalesa és: el MOSQUIT! Que per cert, el trobem en diferents formats i estils de camuflatge:

-Tipus 1: potes llargues i cos petit.

-Tipus 2: cos petit i negre, i potes curtes

-Tipus 3: imagineu-vos un tigre, però sense dents, ni orelles, ni cua... (i amb ales, és clar).

Fins el dia d'avui, em pensava que el més perillós i difícil d'exterminar era el tipus tigre, però aquest estiu he descobert que no és així. El tipus 2, que a partir d'ara anomenarem "mal parit" és un tipus de mosquit mutant, que amb el cos del tipus 1 i la malícia del mosquit tigre ha desenvolupat una mala llet increïble, mai abans coneguda en cap mena de mosquit. El "malparit" xucla la sang de dia i de nit, a tota hora, i no se'l veu venir.

Potser és una bèstia creada pels fabricants de repel·lent, sigui com sigui, aquest estiu les farmacèutiques es forraran. Però per molts productes que surtin, cap podrà acabar amb el "malparit"; ni les pulseretes, ni els repel·lents més durs (que potser faran efecte 30 minuts), ni els pegats, ni els Kill Pufs! Tot i això, no ens desesperem tan de pressa; hi ha una esperança, un miracle, que dura el que dura, però que de moment és l'únic que m'ha funcionat. Són les espelmes de "Citronella", dels xinos, de l'Shlecker, del Casa Viva, Natura o de qualsevol supermercat. Per molt increïble que sembli és l'únic mètode que foragita els mosquits.

Així que ja ho sabeu, ADVERTÈNCIA: els qui tingueu la sang dolça, espelmetes. I els qui mai us piquen els mosquits, ja us podeu preparar... el mosquit "malparit" ja té la canyeta preparada per deixar-vos ben secs. Palabra!

A criticar! L'ombra del vent...

Si mireu a la columna de la dreta, a l'apartat Coses Pendents ja no hi ha L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Al seu lloc hi llegireu El joc de l'àngel, la continuació de L'ombra del vent; ara pendent i començat (amb unes ganes relatives, per cert).

M'havien dit...., havia sentit... que L'Ombra del vent era un d'aquells llibres catalogat com "s'ha de llegir". Només coneixia una persona a qui no li havia agradat, i em va fer aquesta revelació, coses de la vida, un bon dia de Sant Jordi. Advertència que aquell mateix moment vaig tenir en compte, però que amb dos anys de marge he passat per alt.

La veritat és que m'ha decebut una miqueta. L'estil del Ruiz Zafón és impecable, l'estructura narrativa perfecta i lògicament desenvolupada, els girs ben situats, les accions elaborades amb un pols d'acer. Però a mi m'ha fallat la història en si: el conflicte. Hi ha personatges que m'encanten, pel seu to, la seva gràcia, per la seva "jeta", el seu saber fer (com el prota, el Daniel o el seu amic Fermín) i n'hi ha que em sobren; no perquè encarnin el mal, que també, o el bé, sinó perquè no m'aporten res, tot i la seva importància en l'escena, no m'omplen (com el Fumero, on m'he d'imaginar un agent de la benemèrita corrupte i salvatge; o el mateix Julià). I no explicaré massa el perquè, no vull descobrir fets als lectors verges.

Però el llibre enganxa! T'atrapa, fins que arribes a la meitat i una mica més... llavors et trobes amb escenes "pasteloses" i fets que anticipen possibles finals previsibles. I és aquí quan comences a perdre l'interès, tot és més o menys previsible, però continues llegint perquè està molt i molt ben escrit, i per veure si el final que tens al cap coincideix amb el final de la novel·la. I ara, suposo que per comprovar si el supera he començat a llegir El joc de l'àngel, a veure que tal...

Sigui com sigui, puntuació de L'ombra del vent: 7 sobre 10. I em pregunto, a partir de quina valoració un llibre hauria de ser recomanable? Establint in situ el meu criteri, jo diria que a partir d'un 7,5. Un notable baix no mereix recomanació; cal ser una mica crític i exigent, no?

Fa relativament poc vaig descobrir Paul Auster. No sé si són comparables, però jo els comparo, i per mi l'Auster supera al Ruiz Zafón; i arriba sobradet a l'excel·lent, però avui no toca. Un altre dia més.

I quina calor que fa!

Mediterràniament

2008. Estrella Damm introdueix el concepte de cervesa mediterrània, amb un: "Benvingut al Mediterrani":

2009. Entrem en l'era "Mediterràniament", a Formentera, amb el Tonight, tonight de Summercat. Poc a dir, va marcar un abans i un després en els anuncis d'Estrella Damm. Aquell espot va ser molt gran! I a Formentera van fer l'agost (això no sé si és bo o dolent).

2010. Rodar a ses illes va triomfar tant que l'any següent van repetir la fórmula recreant el Sant Joan a Menorca. La cançó va ser aquella que deia "Sing a song, na, na, na.... sing a sooong...": The Triangles, d'Applejack.

2011. Roses, el Bulli, Ferran Adrià i una molt bona cançó: I wish that I could see you soon, d'Herman Düne.

1 de juny de 2012. Estrella Damm puja a la xarxa l'espot d'aquest estiu. És com el Freixenet de la temporada, molts l'esperem. Aquest estiu tornem a ses illes, a la Serra de Tramuntana, Mallorca. Amb la cançó You can't say no forever, de Lacrosse, música fresca, en la línia. I sobre la història? Diferent localització, diferents personatges, diferent grafisme en la tipografia. Plans, fotografia i caracterització fantàsics. I una mica la mateixa història:

-Noi mono, el Max, es planta en terres mallorquines.

-Noi mono es beu una Estrella Damm.

-Noi coneix noia mona.

-Noi puja al cotxe amb porc senglar (situació típica a Mallorca)

-I AQUÍ VÉ EL MOMENTÀS: Noi coneix a Tomeu Penya ("Duc el dimoni dins jo..., illes dins d'un riu..."), el Hank Williams català. Hank Williams?

Continuem...

-Noi estableix una situació íntima amb la noia.

-Noi tanca la nevera i es troba un ase (situació encara més típica, oh yea!...)

-Noi es beu un altre "quintu".

-Petó.

-Al noi li vola el bitllet d'avió.

-El noi haurà de comprar un altre bitllet d'avió. A tots ens agradaria, però siguem francs, ningú es queda allà on va de vacances.

-I happy ending!

Conclusions: t'agafen ganes d'anar de vacances (a Mallorca o on sigui), tot el dia beuen cervesa (i no es pinyen), i estan igual de blancs a l'inici del videoclip que al final (no haurien d'haver agafat una mica de color?)