L'arribada a casa, després d'un viatge vacancil, encara que hagin estat 4 dies, és estranya. Sempre hi ha l'ingredient decepció per a la tornada a la normalitat. Com la moto xupupapapa,
la normalitat és difícil d'arrancar, després dos dies i ja anem sols,
però només de pensar-hi, fa mandra. I que genial que és fer el guiri! I
que genial que és fer el guiri en una ciutat tan esperada.
Berlín és una ciutat monumental, i austera, i també és una ciutat turística (i ben preparada per ser-ho), és una ciutat gran; les illes de cases són enormes, està plena de personetes que van a pinyó per la feina, són eficients i no s'entretenen amb amabilitats, hi ha el que hi ha! Després d'això em veig amb l'obligació de dir que conec molts eficients amb uns somriures fantàstics. I com anava dient... Berlín és una ciutat amb molta història, amb un mur que ja no és mur, sinó suport de grafitis i art de carrer. Berlín té un arc de triomf, i un Bundestag, i no té un riu, en té dos. Berlín a l'agost està plena de catalans. Berlín té vespes estiuenques que funcionen com a mosques, potser es camuflen per fer por? I no té passos de vianants, ni papereres, ni tampoc tants frankfurts com em pensava. De fet no en vam tastar cap (cosa pendent).
Viatjar fent escales normalment és una mica "rollu", però aquesta vegada estàvem una mica atemorits perquè fer-ho amb l'Abril encara podia arribar a ser més complicat del compte... 1. Vés cap a l'aeroport, 2. Agafa un avió cap a Munich, 3. Arriba't a Munich i canvia d'avió, no facis res més que no hi ha temps, 4. Puja al segon avió, destinació Berlín, 5. Arriba a Berlín, després de dues hores dalt d'un avió i una mica encartronadillus tots. El nostre temor màxim era si l'Abril s'enduria de gira aèria el seu festival particular. No li agrada massa estar enclaustrada, i menys lligada d'un cinturó que va lligat a un cinturó. Però bé, al final podríem dir que... prova súper superada!!!. L'anada valorada amb un paxim-paxam (perquè si no ja no seria ella) i la tornada amb una matrícula d'honor, vam quedar felicitats per les hostesses i els hostessos, i és que la nena ja sap com funciona això de volar...aai (suspiru d'orgull).
Així que les nostres pors van desaparèixer a l'arribar a Berlín, però en baixar de l'avió... la nena no estava fina... aquells ullets, aquella calentor... Ni cervesa, ni frankfurt, l'apiretal ens va salvar el primer dia i mig a la capital alemanya. La resta de dies, genials... Bé, es podria dir que ja podem anar a tot arreu amb l'Abril, hem superat l'aventura, curta, però intensa. I és que amb un home al costat que sap anar pel món tot és més fàcil. Un petunet Jordi, que t'arribarà 6 hores més aviat del que ha estat enviat. Potser en un camp de futbol americà, animant el quarterback?
I per últim vull dir: Oh! Què no té Berlín que desitja amb ànsia? "Vaya vaya aquí no hay playa", però els malalts se l'inventen. Al bell mig de la ciutat, al bell mig d'un solar, taxaaaaaaaaan: hi posem sorra, hi posem 4 xiringuitus (un de tapes, clar), hi posem una pila d'hamaques escampades, hi posem alguna taula, hi posem 4 para-sols i sobretot hi posem nom: "Charlie's beach" i "Vaya vaya aquí hay playa", això sí, l'aigua al xiringuitu (al xinguiritu per alguns, bé, per algun).
Berlín és una ciutat monumental, i austera, i també és una ciutat turística (i ben preparada per ser-ho), és una ciutat gran; les illes de cases són enormes, està plena de personetes que van a pinyó per la feina, són eficients i no s'entretenen amb amabilitats, hi ha el que hi ha! Després d'això em veig amb l'obligació de dir que conec molts eficients amb uns somriures fantàstics. I com anava dient... Berlín és una ciutat amb molta història, amb un mur que ja no és mur, sinó suport de grafitis i art de carrer. Berlín té un arc de triomf, i un Bundestag, i no té un riu, en té dos. Berlín a l'agost està plena de catalans. Berlín té vespes estiuenques que funcionen com a mosques, potser es camuflen per fer por? I no té passos de vianants, ni papereres, ni tampoc tants frankfurts com em pensava. De fet no en vam tastar cap (cosa pendent).
Viatjar fent escales normalment és una mica "rollu", però aquesta vegada estàvem una mica atemorits perquè fer-ho amb l'Abril encara podia arribar a ser més complicat del compte... 1. Vés cap a l'aeroport, 2. Agafa un avió cap a Munich, 3. Arriba't a Munich i canvia d'avió, no facis res més que no hi ha temps, 4. Puja al segon avió, destinació Berlín, 5. Arriba a Berlín, després de dues hores dalt d'un avió i una mica encartronadillus tots. El nostre temor màxim era si l'Abril s'enduria de gira aèria el seu festival particular. No li agrada massa estar enclaustrada, i menys lligada d'un cinturó que va lligat a un cinturó. Però bé, al final podríem dir que... prova súper superada!!!. L'anada valorada amb un paxim-paxam (perquè si no ja no seria ella) i la tornada amb una matrícula d'honor, vam quedar felicitats per les hostesses i els hostessos, i és que la nena ja sap com funciona això de volar...aai (suspiru d'orgull).
Així que les nostres pors van desaparèixer a l'arribar a Berlín, però en baixar de l'avió... la nena no estava fina... aquells ullets, aquella calentor... Ni cervesa, ni frankfurt, l'apiretal ens va salvar el primer dia i mig a la capital alemanya. La resta de dies, genials... Bé, es podria dir que ja podem anar a tot arreu amb l'Abril, hem superat l'aventura, curta, però intensa. I és que amb un home al costat que sap anar pel món tot és més fàcil. Un petunet Jordi, que t'arribarà 6 hores més aviat del que ha estat enviat. Potser en un camp de futbol americà, animant el quarterback?
I per últim vull dir: Oh! Què no té Berlín que desitja amb ànsia? "Vaya vaya aquí no hay playa", però els malalts se l'inventen. Al bell mig de la ciutat, al bell mig d'un solar, taxaaaaaaaaan: hi posem sorra, hi posem 4 xiringuitus (un de tapes, clar), hi posem una pila d'hamaques escampades, hi posem alguna taula, hi posem 4 para-sols i sobretot hi posem nom: "Charlie's beach" i "Vaya vaya aquí hay playa", això sí, l'aigua al xiringuitu (al xinguiritu per alguns, bé, per algun).
