Hola amics. Aquests dies són estranys, es respira tensió i il·lusió,
nervis i esperança, es respiren aires de lluita (pacífica, sempre
pacífica), es respira futur, però també injustícia i repressió. Molta
repressió. Vinga va! Que només es tracta d'anar a votar:
INGREDIENTS:
Papereta
Sobre
Urna
Carnet d'identitat
ELABORACIÓ:
-1. Agafes la papereta.
-2. Poses la papereta dins d'un sobre.
-3. T'identifiques.
-4. Introdueixes el sobre dins de l'urna.
-5. I cap al forn. Per aquesta elaboració en concret el forn ja està prou escalfat, així que no cal preescalfar-lo.
-6. Encreuar els dits perquè el resultat sigui el més deliciós possible. I anar amb compte! Si el resultat ha de ser un plat dolç que ningú no ens ho espatlli posant-hi sal, i si es tracta d'un plat salat, vigilar que ningú ens hi posi sucre. Si no, ràpidament, se'n pot anar tot a la merda.
Votar, i prou. No matem. No robem. Volem fer el que segons el Gobierno no es pot fer? Sí. Però qui és el Gobierno per dir que té la raó absoluta? Si una multitud qüestiona una situació (i no pel fet de qüestionar-la és una multitud tumultuosa ni sediciosa) és que alguna cosa falla, i s'ha de fer quelcom per canviar la situació. Els canvis són bons, són pròspers, són positius. S'ha de lluitar (sempre pacíficament) per canviar les situacions que no són de la nostra conformitat. Res comparable a la violència, res equiparable a omplir els ports catalans de "vaixells de guerra". S'entenguin embarcacions plenes de militars com "vaixells de guerra". Res comparable a "detenir i retenir" perquè si. Res comparable a la corrupció política, i a les injustícies a base de l'ús i l'abús de poder. Només volem passar pàgina, deixar enrere un estat feudal on ni tan sols es pot qüestionar el Govern. Però en quin segle vivim? No volem tallar el cap a la Maria Antonieta! Això ja ho van fer uns altres.
A més a més, els catalans som gent de pau, i sigui quin sigui el resultat l'acatarem. Perquè el poble haurà decidit, no funciona així la democràcia? Fins i tot a la classe de la meva filla petita, estem parlant de P-4, escullen democràticament el nom de la seva aula. No tria tota l'escola com es dirà P4-A. Tria P4-A com es dirà P4-A, i cony, ho entenen força bé. I mira que si li dius: "NO" a un nen de quatre anys... Però no és el cas. Uns estaran més satisfets amb el resultat i uns altres no tant, però tots estan orgullosos d'haver tingut dret a decidir. I ni la resta d'aules de l'escola ni l'equip directiu van posar vaixells de paper a les portes de P4, ni tampoc van entrar (amb permís del director, això sempre) a requisar els paperets amb els quals amb lletra de pal els nens van escriure la seva opció. Ni tampoc van emportar-se les senyoretes de P4 al despatx del director. Ai... quines llibertats aquests de parvulari. Això ja no és el que era.
I algun dia la història dirà...
Tal dia com avui, un 2 d'octubre de 2017, a les 10.15 am, després d'un recompte llarg i abans de sortir al pati, entre un ambient de nervis i alguna entonada pacífica del "Sol Solet" pel mig, es proclama la classe de P4-A com la classe dels "Planetes". Una classe integrada per un alumnat variat, participatiu, demòcrata i alegre. I l'únic lloc on, de veritat, tindria sentit trobar en "Piolín".
INGREDIENTS:
Papereta
Sobre
Urna
Carnet d'identitat
ELABORACIÓ:
-1. Agafes la papereta.
-2. Poses la papereta dins d'un sobre.
-3. T'identifiques.
-4. Introdueixes el sobre dins de l'urna.
-5. I cap al forn. Per aquesta elaboració en concret el forn ja està prou escalfat, així que no cal preescalfar-lo.
-6. Encreuar els dits perquè el resultat sigui el més deliciós possible. I anar amb compte! Si el resultat ha de ser un plat dolç que ningú no ens ho espatlli posant-hi sal, i si es tracta d'un plat salat, vigilar que ningú ens hi posi sucre. Si no, ràpidament, se'n pot anar tot a la merda.
Votar, i prou. No matem. No robem. Volem fer el que segons el Gobierno no es pot fer? Sí. Però qui és el Gobierno per dir que té la raó absoluta? Si una multitud qüestiona una situació (i no pel fet de qüestionar-la és una multitud tumultuosa ni sediciosa) és que alguna cosa falla, i s'ha de fer quelcom per canviar la situació. Els canvis són bons, són pròspers, són positius. S'ha de lluitar (sempre pacíficament) per canviar les situacions que no són de la nostra conformitat. Res comparable a la violència, res equiparable a omplir els ports catalans de "vaixells de guerra". S'entenguin embarcacions plenes de militars com "vaixells de guerra". Res comparable a "detenir i retenir" perquè si. Res comparable a la corrupció política, i a les injustícies a base de l'ús i l'abús de poder. Només volem passar pàgina, deixar enrere un estat feudal on ni tan sols es pot qüestionar el Govern. Però en quin segle vivim? No volem tallar el cap a la Maria Antonieta! Això ja ho van fer uns altres.
A més a més, els catalans som gent de pau, i sigui quin sigui el resultat l'acatarem. Perquè el poble haurà decidit, no funciona així la democràcia? Fins i tot a la classe de la meva filla petita, estem parlant de P-4, escullen democràticament el nom de la seva aula. No tria tota l'escola com es dirà P4-A. Tria P4-A com es dirà P4-A, i cony, ho entenen força bé. I mira que si li dius: "NO" a un nen de quatre anys... Però no és el cas. Uns estaran més satisfets amb el resultat i uns altres no tant, però tots estan orgullosos d'haver tingut dret a decidir. I ni la resta d'aules de l'escola ni l'equip directiu van posar vaixells de paper a les portes de P4, ni tampoc van entrar (amb permís del director, això sempre) a requisar els paperets amb els quals amb lletra de pal els nens van escriure la seva opció. Ni tampoc van emportar-se les senyoretes de P4 al despatx del director. Ai... quines llibertats aquests de parvulari. Això ja no és el que era.
I algun dia la història dirà...
Tal dia com avui, un 2 d'octubre de 2017, a les 10.15 am, després d'un recompte llarg i abans de sortir al pati, entre un ambient de nervis i alguna entonada pacífica del "Sol Solet" pel mig, es proclama la classe de P4-A com la classe dels "Planetes". Una classe integrada per un alumnat variat, participatiu, demòcrata i alegre. I l'únic lloc on, de veritat, tindria sentit trobar en "Piolín".
