22 de juny, 2012

A criticar! L'ombra del vent...

Si mireu a la columna de la dreta, a l'apartat Coses Pendents ja no hi ha L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Al seu lloc hi llegireu El joc de l'àngel, la continuació de L'ombra del vent; ara pendent i començat (amb unes ganes relatives, per cert).

M'havien dit...., havia sentit... que L'Ombra del vent era un d'aquells llibres catalogat com "s'ha de llegir". Només coneixia una persona a qui no li havia agradat, i em va fer aquesta revelació, coses de la vida, un bon dia de Sant Jordi. Advertència que aquell mateix moment vaig tenir en compte, però que amb dos anys de marge he passat per alt.

La veritat és que m'ha decebut una miqueta. L'estil del Ruiz Zafón és impecable, l'estructura narrativa perfecta i lògicament desenvolupada, els girs ben situats, les accions elaborades amb un pols d'acer. Però a mi m'ha fallat la història en si: el conflicte. Hi ha personatges que m'encanten, pel seu to, la seva gràcia, per la seva "jeta", el seu saber fer (com el prota, el Daniel o el seu amic Fermín) i n'hi ha que em sobren; no perquè encarnin el mal, que també, o el bé, sinó perquè no m'aporten res, tot i la seva importància en l'escena, no m'omplen (com el Fumero, on m'he d'imaginar un agent de la benemèrita corrupte i salvatge; o el mateix Julià). I no explicaré massa el perquè, no vull descobrir fets als lectors verges.

Però el llibre enganxa! T'atrapa, fins que arribes a la meitat i una mica més... llavors et trobes amb escenes "pasteloses" i fets que anticipen possibles finals previsibles. I és aquí quan comences a perdre l'interès, tot és més o menys previsible, però continues llegint perquè està molt i molt ben escrit, i per veure si el final que tens al cap coincideix amb el final de la novel·la. I ara, suposo que per comprovar si el supera he començat a llegir El joc de l'àngel, a veure que tal...

Sigui com sigui, puntuació de L'ombra del vent: 7 sobre 10. I em pregunto, a partir de quina valoració un llibre hauria de ser recomanable? Establint in situ el meu criteri, jo diria que a partir d'un 7,5. Un notable baix no mereix recomanació; cal ser una mica crític i exigent, no?

Fa relativament poc vaig descobrir Paul Auster. No sé si són comparables, però jo els comparo, i per mi l'Auster supera al Ruiz Zafón; i arriba sobradet a l'excel·lent, però avui no toca. Un altre dia més.

I quina calor que fa!

2 comentaris:

  1. La pregunta que ens hauríem de fer en un cas com aquest és: realment el vent té ombra?

    Roe

    ResponElimina
  2. Ja no me'n recordo de quan el vaig llegir, sístert. El cas és que no em ve present cap nom del personatges que dius. També sé que em va deixar un molt bon regust de boca i sí que el vaig recomanar (pUtser no sóc tan punki com tu).;) I sí que fa calor.

    ResponElimina

ÚLTIMA ENTRADA

Menys mòbils, més límits.

Cal educar les filles i els fills amb sentit comú, sí ja ho sé: el menys comú dels sentits. L'espècie humana: animals contradictoris per...