Detectors de bona gent. I bon Nadal.

Qui és la "bona gent"? Potser és aquella que sempre va amb el somriure als llavis? La qui t'ajuda en els pitjors moments? La que no sap dir que no? N'hi ha, de bona gent n'hi ha, però no hi ha detectors de bona gent, i és una llàstima. Fa uns anys llegia en un article que a Espanya hi ha un milió de "psicòpates purs" i entre quatre i cinc milions de "psicòpates normalitzats o integrats", entre narcisistes, trepes, maquiavèl·lics o malvats. Tot això ho afirmava Iñaki Piñuel, un professor de la Universitat d'Alcalá de Henares. Així doncs, felicitats! Perquè al vostre cercle més proper sempre trobareu algun mal parit. Sempre. Potser entre la família? Potser entre els amics? A la feina? L'altra cosa és que passi desapercebut, perquè el psicòpata no és fàcil de detectar, perquè és manipulador i àgil, però també és ben cert que "se pilla antes a un mentiroso que a un cojo".

Així doncs, com detectar si algú és bona persona? Bona persona de veritat, de cor. El meu sisè sentit ho té claríssim. La bona persona no és aquella que es fa el simpàtic en tot moment o té una actitud exemplar, sobretot quan està amb els amics que només veiem de tant en tant, amb desconeguts, companys de feina o entre les noves amistats, per impressionar. Això ho podem fer tots (i més el psicòpata), dir i fer allò que toca entre gent que no coneixem de veritat és fàcil, el fet de ser acceptats en societat en fa actuar bé, o molt bé, així que aquesta actitud és genial, però no és l'òptima per reconèixer el malvat de torn o la bona persona de bo de bo.

La bona persona de veritat és aquella que dona el millor d'ella mateixa en els cercles més propers, amb la gent de confiança, amb la família, amb les persones del dia a dia. És aquella capaç de crear un ambient còmode i relaxat, un bon clima, on s'està a gust. No critica per criticar, no fa prejudicis, fa comentaris sense menyspreu i no intenta fer-se el graciós a costa de ningú. Ofereix ajuda, valora el seu entorn i celebra l'èxit dels seus. Escolta, respecta. I és en aquestes situacions quan el malvat es delata, perquè dona per suposat una estima incondicional que el blinda, i faci el que faci en la majoria dels casos serà acceptat i fins i tot no tindrà cap mena de conseqüència. Així que, continuant amb la meva teoria, la mala persona, sense arribar a ser un "psicòpata", és aquella que és incapaç de crear un bon ambient entre els seus, no cal anar més lluny. La persona que parla malament a la seva parella, en públic o en privat. Una filla que tracta a crits a la seva mare, una neta que menysprea a l'avi, el germà gran que humilia als seus germans petits, el treballador de torn que ha tingut un mal dia i ho paga amb la família. L'amic que sempre critica a l'amic que no hi és o el pare que insulta el seu fill. En definitiva, algú sense filtre, que després de fotre quatre crits i crear tot el mal rotllo del món ni se'n recorda, aquí no ha passat res. Perquè no controla l'esfínter de les emocions, ah!, i mai demana perdó, perquè la culpa sempre és dels altres, és clar, perquè no té empatia -el fre a qualsevol classe de maltractament- tan bàsica per conviure amb harmonia. I amb tot això, em pregunto: l'empatia es pot adquirir? És a dir, algú mancat d'empatia pot aprendre a tenir-ne? No ho sé... algun psicòleg a la sala? L'altra pregunta que em ve al cap és: la mala persona creu que tothom és mala persona?, seguint el principi de "se cree el ladrón que todos son de su condición". I encara més dubtes: sap el narcisista (uf!, d'aquests també n'hi ha uns quants) que el seu comportament pot generar malestar i ansietat en els altres? Diria que als trepes, malvats, narcisistes i psicòpates els és bastant igual tot allò que puguin pensar les persones del seu voltant. Això sí, necessiten persones per trinxar, necessiten destrossar el seu cercle més proper per reforçar la seva personalitat. 

Aquí unes quantes qüestions que t'ajudaran a detectar si ets un "psicòpata normalitzat": Parles més que els altres i quan els altres parlen no t'interessa? No demanes mai perdó, perquè és clar, no fas mai res malament? Algunes amistats o persones properes a tu han desaparegut del teu voltant? (perquè ja no suporten els teus comentaris desagradables, que per cert, tothom menys tu percep com a desagradables). Necessites que estiguin més per a tu que als altres? On vas a parar! Tu ets molt més important. Si majoritàriament la resposta és sí, bingo!, ets "psicòpata normalitzat", vaja, un narcisista de manual.

Sigui com sigui "ara ve Nadal i matarem el gall" i més d'un psicòpata (dels purs) deu estar posant cara al seu gall. Mentrestant la resta, més o menys malvats, ho celebrarem intentant que no es noti massa el nostre rerefons sociopàtic. Menys els que aneu a ca la mama; allà, sense haver de dissimular, podreu donar via lliure als vostres instints innats i mostrar-vos tal com sou: amables, imbècils o simplement malvats. Total, després us tornaran a estimar. 

I passats els dinars familiars, si encara no has detectat cap malvat, potser és que el malvat més malvat ets tu (i una mica també el cunyat, per pesat. Però el meu no 😉). 

Bones Festes i feliç 2025.