Tots som la Lili

Hi ha contes infantils que només entenen els nens; per sort. Els adults podem destrossar un conte, però també podem explicar-lo i compartir-lo. I fer que entre tots, una història fantàstica, d'amor o de guerra s'entengui millor. En definitiva, els adults hauríem de llegir més contes, ens faran créixer. Aquí en va un:

LILI, LA GIRAFA DEL COLL CURT

Feia un dia preciós, el sol brillava i el cel somreia. La Lili, la girafa del coll curt, va sortir a passejar. Després de caminar una estona, va arribar a l'apetitosa sabana. Era l'hora d'esmorzar! I va començar a menjar aquella herba tan bona i suculenta.

Mentre la Lili menjava, van arribar a la sabana una colla de girafes. Tenien un coll llarg, majestuós. Una d'elles, amb menyspreu, li va dir:

-Què fas Lili menjant l'herba de terra? Sembles una ovella?

Totes les girafes van començar a riure. I la girafa del coll majestuós va continuar:

-Les girafes mengem fulles dels arbres. Per això tenim aquest coll tan llarg, en canvi tu tens aquest coll tan curt... No pots ser una girafa amb aquest coll tan curt!

La Lili, la girafa del coll curt, va marxar molt trista, cap a casa seva. Les altres girafes se n'havien rigut d'ella.

L'endemà al matí, la Lili, decidida, va sortir a passejar. Aquest cop menjaria fulles dels arbres, com les altres girafes. Abans de marxar, va demanar-li una escala a la seva mare.

Amb l'escala sota la pota, va passejar una bona estona, fins que va trobar un camp d'acàcies que feien molt bona pinta. La Lili va plantar l'escala, s'hi va enfilar i... nyam! Va descobrir que les fulles d'aquell arbre eren tan delicioses com l'herba de la sabana. I va continuar menjant.

Mentre la Lili menjava, van arribar a la sabana les girafes del coll majestuós. En veure la Lili enfilada dalt de l'escala, totes van esclafir a riure:

-Mireu la Lili, s'ha enfilat a l'escala per poder menjar les fulles de l'acàcia!

La Lili, la girafa del coll curt, va marxar trista cap a casa seva. Un cop més, les altres girafes se n'havien rigut d'ella.

L'endemà al matí, la Lili va sortir a passejar. A l'hora d'esmorzar va arribar a l'apetitosa sabana, però va passar de llarg. Va arribar al camp de les delicioses acàcies, i també va passar de llarg. No volia que ningú se'n rigués d'ella. Llavors va arribar al riu, tenia set, així que va ajupir el coll per beure aigua, però tenia el coll massa curt. No hi arribava!

Una girafa amb unes enormes ulleres de pasta i una galleda plena d'aigua a vessar va passar per allí. En veure que la Lili no podia beure, va deixar-li la galleda al costat:

-Té, beu.

La Lili, estranyada, li va preguntar:

-Tu no te'n rius de mi?

-Per què me n'hauria de riure de tu? -Va respondre la girafa de les grans ulleres, i va afegir- Si ets la girafa amb les taques més boniques que he vist mai, semblen fetes de mel!

-Ah si? Això no m'ho havia dit mai cap girafa!

-Deu ser perquè les altres girafes no porten les ulleres que porto jo.

La Lili, la girafa de les taques més boniques del món, va marxar, feliç, cap a casa seva.

...

I és que les girafes més boniques del món són les úniques que poden veure bellesa allà on les altres hi veuen... RES.