Mentre el Molt Honorable D. Trump està disposat a il·luminar el món, la
89a Gala dels Òscars va posar el seu particular focus de glamur en un dels errors més grans de la història d'aquesta mega producció de Hollywood. O potser no va ser un error?
Warren Beatty, un dels ex sex symbols més estimats i versàtils de la indústria cinematogràfica, va deixar que passés. Va obrir el sobre i malgrat no veure-ho clar (perquè allà on s'hi havia de llegir "The Best Picture", s'hi llegia "The Best actress") va tirar pel dret. Home Sr. Beatty!!! Que no veu que no ho va fer bé! I tampoc ho va fer bé la seva companya d'escena, l'actriu Faye Dunaway, la Bonnie del Clyde. De fet per ser justos, cal dir que va ser en Clyde qui va fer llegir l'error a la Bonnie, que és clar, encegada pels focus i els nervis de la cerimònia només va veure La La Land, i au, la la la lascagat.
I així, amb tots els membres de la súper guardonada La La Land (que per cert m'anotaré a "Coses Pendents", baixant a la dreta) a dalt de l'escenari, repartint agraïments a esposes, amants, pares, mares i productors (sobretot a mares i productors), van aparèixer en escena dos personatges secundaris, els únics dos personatges que coneixien la veritable veritat. I van escampar la bona nova: l'Òscar a la Millor Pel·lícula era per Moonlight. Oh my God! Hi havia hagut una confusió, s'havien traspaperat els sobres! I llavors tothom volia arreglar la situació: el productor de La La Land, amb una cara que no sabria ben bé com descriure, però estaria entre "A qui mato?" i "No m'estic creient el que està passant!"; Jimmy Kimmel, el presentador, demanant explicacions al Sr. Warren i el mateix Sr. Warren, reconeixent que li havia passat el marronassu a la Faye Dunaway. Total, un caos dels guapus, d'aquells que fan història. El més feliç de tots, Barry Jenkins, el director de Moonlight, no s'ho acabava de creure. Doncs mira sí noi, el premi te l'emportes tu!
L'última notícia és que els dos personatges Martha Ruiz y Brian Cullinan, oficialment els únics responsables de confiscar els sobres (també coneguts com els secundaris que avui ja interpreten un paper més principal), ja no podran treballar més en les properes cerimònies dels Òscars, tot i que no seran acomiadats de l'auditoria on treballen: PricewaterhouseCoopers. Oh! Quina llàstima que em feu! Mmmm... sospitós!
Tot plegat, una situació força estranya, pertorbadora, inquietant, digne d'un Cuarto Milenio full d'audiència. Així que no puc no plantejar-me si tot aquest espectacle no forma part d'un show dins del mateix show creat per aquesta indústria una mica de plàstic (em refereixo als actors i a les actrius), una mica de cartó pedra (em refereixo als decorats). Què és real i què és ficció a Hollywood? Segurament corren i bullen per Internet mil teories de la conspiració sobre aquesta sorprenent Gala dels Òscars, no ho sé, no ho he buscat. Però segur que hi són. I segur que n'hi ha alguna que defensa la meva teoria. Bé, tampoc és una teoria, només és una reflexió.
La indústria del cinema està en crisi, l'Amèrica d'un Trump que vol ser el Rei del Món no està en el seu millor moment, la mala audiència dels Grammys anunciava una audiència mediocre als Òscars... Què millor que un crit dels bons per fer-nos girar a tots els cap? Fa dies que no es parla de res més i els vídeos a Youtube ho peten. A mi que em perdonin, però hi ha un peix gros nord-americà (només pot ser nord-americà, potser de Texas) al sofà de casa seva, que mentre amb una mà acaricia el chihuahua, amb l'altre està brindant per l'èxit del fail. Qui deu ser l'artífex de l'espectacle? Potser el mateix Trump? Millor que la pregunta quedi a l'aire, com l'amor.
Anem a treure CONCLUSIONS:
1. L'artífex (un caçador d'audiències sense escrúpols) fa creure que tot plegat es tracta d'un error humà.
2. Humans que cometen l'error: Martha Ruiz i Brian Cullinan. Potser també còmplices de l'espectacle? Caldrà seguir investigant per aquí.
3. L'auditora PricewaterhouseCoopers, PwC pels amics, segurament deu haver rebut una fortuna perquè dos treballadors de l'empresa hagin estat assenyalats "culpables" de l'errada més gran de la història dels Òscars.
4. En Warren Beatty (en Clyde), per molt bon actor que sigui, no en sabia res, i en el moment que li passen el sobre es converteix en una víctima més de tot l'entrellat.
5. La Faye Dunaway (la Bonnie) es converteix en doble víctima. L'ex sex symbol del seu excompany de repartiment li passa el mort.
6. Què dir d'en Jimmy Kimmel, l'home que recondueix la situació amb humor i serenitat? Doncs que fa pudor! Posaria la mà al foc que també l'han comprat! M'hi jugo un ou (del meu marit). També caldrà seguir investigant.
7. Després del fiasco, el productor de La La Land paga amb la cara. Pobre. I tot l'equip també. No és que em facin especial llastimeta, però és que ja anaven pel tercer discurs d'agraïment. Quin coitus més interruptus!
8. El director de Moonlight encara flipa ara! Unbelievable!
9. Una gala amb poca audiència, mancada d'emocions, amb sorpreses poc sorprenents i amb un gran esperit crític versus res (ni cap a Trump ni cap a Tramp) necessita un revulsiu d'última hora. El que no sé és si l'error estava programat des del començament o l'artífex va haver de fer una trucada d'última hora des del telèfon vermell per activar el pla B: "Jimmy, anem-la a fotre grossa".
10. No podia ser que el més polèmic de la Gala fos incloure una foto d'una persona viva en el moment: Homenatge als difunts. Enterrar en vida no és bonic. Calia que el públic oblidés que s'havia produït aquest error. Solució: fer una cagada més memorable.
11. Finalment, el guardó per The Best Picture se'l va emportar la mateixa Gala dels Òscars. Si més no, és i serà recordada sempre com una edició sorprenent. Sobretot per Moonlight!
Recordeu allò que va passar el 20 de juliol de 1969? Sí home, allò que un tal Amstrong va descriure com: One small step for man, a giant leap for mankind? Doncs ben bé no sé si és el mateix, segurament allò va ser real. Allò d'anar a la lluna, vull dir. Però després de Trump, el mur entre Mèxic i els Estats Units, les escoltes telefòniques o les armes de destrucció massiva, jo l'únic que sé és que els americans (sobretot els de Hollywood) en saben, i molt, d'inventar-se històries.
Warren Beatty, un dels ex sex symbols més estimats i versàtils de la indústria cinematogràfica, va deixar que passés. Va obrir el sobre i malgrat no veure-ho clar (perquè allà on s'hi havia de llegir "The Best Picture", s'hi llegia "The Best actress") va tirar pel dret. Home Sr. Beatty!!! Que no veu que no ho va fer bé! I tampoc ho va fer bé la seva companya d'escena, l'actriu Faye Dunaway, la Bonnie del Clyde. De fet per ser justos, cal dir que va ser en Clyde qui va fer llegir l'error a la Bonnie, que és clar, encegada pels focus i els nervis de la cerimònia només va veure La La Land, i au, la la la lascagat.
I així, amb tots els membres de la súper guardonada La La Land (que per cert m'anotaré a "Coses Pendents", baixant a la dreta) a dalt de l'escenari, repartint agraïments a esposes, amants, pares, mares i productors (sobretot a mares i productors), van aparèixer en escena dos personatges secundaris, els únics dos personatges que coneixien la veritable veritat. I van escampar la bona nova: l'Òscar a la Millor Pel·lícula era per Moonlight. Oh my God! Hi havia hagut una confusió, s'havien traspaperat els sobres! I llavors tothom volia arreglar la situació: el productor de La La Land, amb una cara que no sabria ben bé com descriure, però estaria entre "A qui mato?" i "No m'estic creient el que està passant!"; Jimmy Kimmel, el presentador, demanant explicacions al Sr. Warren i el mateix Sr. Warren, reconeixent que li havia passat el marronassu a la Faye Dunaway. Total, un caos dels guapus, d'aquells que fan història. El més feliç de tots, Barry Jenkins, el director de Moonlight, no s'ho acabava de creure. Doncs mira sí noi, el premi te l'emportes tu!
L'última notícia és que els dos personatges Martha Ruiz y Brian Cullinan, oficialment els únics responsables de confiscar els sobres (també coneguts com els secundaris que avui ja interpreten un paper més principal), ja no podran treballar més en les properes cerimònies dels Òscars, tot i que no seran acomiadats de l'auditoria on treballen: PricewaterhouseCoopers. Oh! Quina llàstima que em feu! Mmmm... sospitós!
Tot plegat, una situació força estranya, pertorbadora, inquietant, digne d'un Cuarto Milenio full d'audiència. Així que no puc no plantejar-me si tot aquest espectacle no forma part d'un show dins del mateix show creat per aquesta indústria una mica de plàstic (em refereixo als actors i a les actrius), una mica de cartó pedra (em refereixo als decorats). Què és real i què és ficció a Hollywood? Segurament corren i bullen per Internet mil teories de la conspiració sobre aquesta sorprenent Gala dels Òscars, no ho sé, no ho he buscat. Però segur que hi són. I segur que n'hi ha alguna que defensa la meva teoria. Bé, tampoc és una teoria, només és una reflexió.
La indústria del cinema està en crisi, l'Amèrica d'un Trump que vol ser el Rei del Món no està en el seu millor moment, la mala audiència dels Grammys anunciava una audiència mediocre als Òscars... Què millor que un crit dels bons per fer-nos girar a tots els cap? Fa dies que no es parla de res més i els vídeos a Youtube ho peten. A mi que em perdonin, però hi ha un peix gros nord-americà (només pot ser nord-americà, potser de Texas) al sofà de casa seva, que mentre amb una mà acaricia el chihuahua, amb l'altre està brindant per l'èxit del fail. Qui deu ser l'artífex de l'espectacle? Potser el mateix Trump? Millor que la pregunta quedi a l'aire, com l'amor.
Anem a treure CONCLUSIONS:
1. L'artífex (un caçador d'audiències sense escrúpols) fa creure que tot plegat es tracta d'un error humà.
2. Humans que cometen l'error: Martha Ruiz i Brian Cullinan. Potser també còmplices de l'espectacle? Caldrà seguir investigant per aquí.
3. L'auditora PricewaterhouseCoopers, PwC pels amics, segurament deu haver rebut una fortuna perquè dos treballadors de l'empresa hagin estat assenyalats "culpables" de l'errada més gran de la història dels Òscars.
4. En Warren Beatty (en Clyde), per molt bon actor que sigui, no en sabia res, i en el moment que li passen el sobre es converteix en una víctima més de tot l'entrellat.
5. La Faye Dunaway (la Bonnie) es converteix en doble víctima. L'ex sex symbol del seu excompany de repartiment li passa el mort.
6. Què dir d'en Jimmy Kimmel, l'home que recondueix la situació amb humor i serenitat? Doncs que fa pudor! Posaria la mà al foc que també l'han comprat! M'hi jugo un ou (del meu marit). També caldrà seguir investigant.
7. Després del fiasco, el productor de La La Land paga amb la cara. Pobre. I tot l'equip també. No és que em facin especial llastimeta, però és que ja anaven pel tercer discurs d'agraïment. Quin coitus més interruptus!
8. El director de Moonlight encara flipa ara! Unbelievable!
9. Una gala amb poca audiència, mancada d'emocions, amb sorpreses poc sorprenents i amb un gran esperit crític versus res (ni cap a Trump ni cap a Tramp) necessita un revulsiu d'última hora. El que no sé és si l'error estava programat des del començament o l'artífex va haver de fer una trucada d'última hora des del telèfon vermell per activar el pla B: "Jimmy, anem-la a fotre grossa".
10. No podia ser que el més polèmic de la Gala fos incloure una foto d'una persona viva en el moment: Homenatge als difunts. Enterrar en vida no és bonic. Calia que el públic oblidés que s'havia produït aquest error. Solució: fer una cagada més memorable.
11. Finalment, el guardó per The Best Picture se'l va emportar la mateixa Gala dels Òscars. Si més no, és i serà recordada sempre com una edició sorprenent. Sobretot per Moonlight!
Recordeu allò que va passar el 20 de juliol de 1969? Sí home, allò que un tal Amstrong va descriure com: One small step for man, a giant leap for mankind? Doncs ben bé no sé si és el mateix, segurament allò va ser real. Allò d'anar a la lluna, vull dir. Però després de Trump, el mur entre Mèxic i els Estats Units, les escoltes telefòniques o les armes de destrucció massiva, jo l'únic que sé és que els americans (sobretot els de Hollywood) en saben, i molt, d'inventar-se històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada