"De vegades l'important no és fer el que t'agrada; sinó fer que el que
facis t'agradi". Fa uns quinze anys el pare d'una amiga em va dir
aquesta frase tot dinant. No recordo què menjàvem, ni tampoc quants érem
a taula, tampoc recordo com era el menjador, ni tan sols recordo la
cara ni el nom d'aquell senyor. Però durant tots aquests anys he
recordat aquesta frase. La memòria, que és d'allò més tiquismiquis, arxiva i recupera el que més ens interessa. I a partir d'aquests "records clau" anem sobrevivint.
I així, seguint el corrent del nostre riu particular, vivim per inèrcia, anem tirant, sense plantejar-nos massa res, o poca cosa, perquè la rutina del dia a dia ho mana tot, prioritzant i posant ordre a tot allò que també baixa amb el corrent. I si alguna vegada gosem imaginar-nos anar a contracorrent, agafar-nos a un tronc per frenar la nostra marxa o qualsevol altre pensament que impliqui no deixar-nos endur pel corrent, aviat queda en això, en només un pensament. El fet és que si ho hem pensat és perquè hem tingut la necessitat de pensar-ho (és un senyal). El següent pas és passar de les idees als fets. La part més difícil. I al final, la part més gratificant.
Sigui com sigui, a la vida no tots són flors i violes, ni pels que segueixen feliçment el corrent, ni pels que hi van en contra, ni pels que van fent parades tècniques o lúdiques riu avall. Per sort, hi ha un salvavides que ben emprat és la clau de tot plegat: L'ACTITUD. Ens pot salvar dels contratemps, les pèrdues, els dols, els canvis sobtats, les malalties, les traïcions i fins i tot dels trencaments d'ungla (tothom té els seus mals). Davant les adversitats de la vida cal agafar "el toro per les banyes" i tirar endavant. Perquè tenir una bona actitud no només ens salvarà a nosaltres, sinó també als que tenim al nostre costat. A més a més, encara estem de sort, als nostres rius no hi ha piranyes, cocodrils ni altres espècies carnívores radicals.
Tot, i tot és tot, depèn de com ens ho mirem (ja ho deia en Pau Donés) i de com ho assimilem. Perquè al final, el més important és saber QUÈ ÉS IMPORTANT.
I així, seguint el corrent del nostre riu particular, vivim per inèrcia, anem tirant, sense plantejar-nos massa res, o poca cosa, perquè la rutina del dia a dia ho mana tot, prioritzant i posant ordre a tot allò que també baixa amb el corrent. I si alguna vegada gosem imaginar-nos anar a contracorrent, agafar-nos a un tronc per frenar la nostra marxa o qualsevol altre pensament que impliqui no deixar-nos endur pel corrent, aviat queda en això, en només un pensament. El fet és que si ho hem pensat és perquè hem tingut la necessitat de pensar-ho (és un senyal). El següent pas és passar de les idees als fets. La part més difícil. I al final, la part més gratificant.
Sigui com sigui, a la vida no tots són flors i violes, ni pels que segueixen feliçment el corrent, ni pels que hi van en contra, ni pels que van fent parades tècniques o lúdiques riu avall. Per sort, hi ha un salvavides que ben emprat és la clau de tot plegat: L'ACTITUD. Ens pot salvar dels contratemps, les pèrdues, els dols, els canvis sobtats, les malalties, les traïcions i fins i tot dels trencaments d'ungla (tothom té els seus mals). Davant les adversitats de la vida cal agafar "el toro per les banyes" i tirar endavant. Perquè tenir una bona actitud no només ens salvarà a nosaltres, sinó també als que tenim al nostre costat. A més a més, encara estem de sort, als nostres rius no hi ha piranyes, cocodrils ni altres espècies carnívores radicals.
Tot, i tot és tot, depèn de com ens ho mirem (ja ho deia en Pau Donés) i de com ho assimilem. Perquè al final, el més important és saber QUÈ ÉS IMPORTANT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada