Ostres!, feia tant de temps que no entrava al bloc que m'ho he trobat
tot regirat. Nou disseny, diu una finestreta a l'entrada. Això aquí,
allò allà, una mica podríem dir que m'he trobat el "niu fo...".
Després d'uns mesos fent-me meu el lloc: les eines, els botonets, i els
menús... torna a investigar. Espero trobar algun avantatge a tot aquest
nou merder. Serà molt.
I en tot aquest temps han passat coses, grans i petites, importants i no tant. Les últimes, i que cadascú que classifiqui com pugui: en Pep passa a millor vida, en Tito es començarà a quedar calb; els catalans no paguem els peatges i ho gravem en vídeo (#novullpagar); fan fora la Terribas (però per què?); l'atur està pels núvols, volant amb la pilota de Sergio Ramos; dues famílies demanen escolarització en castellà i milers de catalans hem de sortir al carrer a frenar-ho, vist que aquells que ens representen només fan que obrir la boca perquè s'hi puguin pixar bé des de Madrid; l'Iñaki roba un elefant de Botswana i el Borbó caça empreses i especula amb diner públic... o alguna cosa així... i a sobre el Froilán es perfora el peu... Tot plegat és de ser inútiles...
Sort en tenim del cine (de vegades penso en veu alta).
I és que a escala local també se'n fan de barbaritats, ho catalogarem com "de jutjat de guàrdia". I és que els manifests no es poden retallar. Si un òrgan públic s'adhereix a un manifest, és que s'ha adherit a AQUEST MANIFEST, i no a cap altre on no hi figuren alguns paràgrafs que no interessen (i que parlen d'independència). Tela com està el pati.
Jo, de vegades, penso en l'exili. I també en el cine, que com deia, sort en tenim. Fa unes setmanes vaig veure The Descendants, ens porta a Hawaii, i jo ja m'hi quedaria.
I en tot aquest temps han passat coses, grans i petites, importants i no tant. Les últimes, i que cadascú que classifiqui com pugui: en Pep passa a millor vida, en Tito es començarà a quedar calb; els catalans no paguem els peatges i ho gravem en vídeo (#novullpagar); fan fora la Terribas (però per què?); l'atur està pels núvols, volant amb la pilota de Sergio Ramos; dues famílies demanen escolarització en castellà i milers de catalans hem de sortir al carrer a frenar-ho, vist que aquells que ens representen només fan que obrir la boca perquè s'hi puguin pixar bé des de Madrid; l'Iñaki roba un elefant de Botswana i el Borbó caça empreses i especula amb diner públic... o alguna cosa així... i a sobre el Froilán es perfora el peu... Tot plegat és de ser inútiles...
Sort en tenim del cine (de vegades penso en veu alta).
I és que a escala local també se'n fan de barbaritats, ho catalogarem com "de jutjat de guàrdia". I és que els manifests no es poden retallar. Si un òrgan públic s'adhereix a un manifest, és que s'ha adherit a AQUEST MANIFEST, i no a cap altre on no hi figuren alguns paràgrafs que no interessen (i que parlen d'independència). Tela com està el pati.
Jo, de vegades, penso en l'exili. I també en el cine, que com deia, sort en tenim. Fa unes setmanes vaig veure The Descendants, ens porta a Hawaii, i jo ja m'hi quedaria.
Si t'exilies, dom l'adreça, que ens exiliarem al mateix veïnat (busca't un lloc on pugui fer enciams, que sinó, m'enyoraré massa). Per cert, Abertis ja ha començat a tramitar les sancions de 100€ per als insubmisos i encara hi faran negoci. Els catalans tenim un noséquè especial en l'art de fotre'ns pedres a la nostra teulada. Amén.
ResponElimina